Vídeo Extincions

En aquest vídeo fet per les integrants d'aquest blog es pot trobar informació sobre les extincions, les característiques del dinosaures, etc. 

Esperem que us agradi.

Kahoot!

En aquest enllaç trobareu preguntes sobre el tema dels dinosaures: 

https://play.kahoot.it/#/?quizId=5f4318d8-3ba4-4792-a36c-6262c9f13db7

Extinció massiva, la gran extinció

Es sol confondre la gran extinció amb l'extinció dels dinosaures, però aquesta gran extinció  massiva va separar dos períodes. 
Va ser una extinció massiva que va ocórrer fa uns 250 milions d'anys. Defineix el límit entre els períodes Permià i Triàsic i va produir l'extinció més gran a la terra. Així que, van desaparèixer el 95% d'espècies marines i un 70% de la terra dels vertebrats. Per tant, per molt temps la terra era un desert ocupat pels diferents fongs.

L'extinció del Permià-Triàsic, va ser l'esdeveniment d'extinció i la destrucció de la Biosfera més devastador. 

Els dinosaures

L'extinció més coneguda és la dels dinosaures, per tant, podem trobar molta informació sobre les seves característiques, com vivien, com es van extingir, etc. 
Els dinosaures són rèptils que dominaven el món fa més de 160 milions d'anys. Naixien d'ous del tamany d'una pilota de fútbol; per tant, eren ovípars.

N'hi havien que menjaven herba, ous, carn i peixos. Tenien la pell rugosa, gruixuda i de colors foscos, per passar desapercebuts i poder-se amagar entre les plantes. Alguns tenien bonys a la pell que els protegien dels atacs d'altres dinosaures, i d'altres tenien unes banyes per defensar-se i atacar els seus enemics.

La cua, per exemple, els hi servia per fer soroll o defensar-se dels deus contrincants, a qui podien ferir o fins i tot, matar. Altres la feien servir només per mantenir l'equilibri i no caure mentre corrien. Tenien les ungles grans i llargues per poder agafar els animals i que no fugissin. 

L'extinció dels dinosaures fa uns 65 milions d'anys va estar provocada a causa d'un asteroide de 10 quilòmetres de diàmetre que va causar una catàstrofe ambiental, entre elles tsunamis gegants, incendis arreu de la Terra, grans canvis de temperatura...

Animals en perill d'extinció

A causa del canvi climàtic i les activitats humanes actualment hi ha moltes espècies d'animals que estan en perill d'extinció, com per exemple: els pingüins, ós polar, el tigre de Bengala, el cangur i la tortuga de mar...

Tortuga de mar

Pingüins

Tigre de Bengala

Animals ja extinguits

Com ja sabem l’asteroide que va xocar contra la Terra fa milions d’anys va fer que moltes espècies s’estenguessin. Avui en dia segueixen havent-t’hi molts animals en perill d’extinció i d’altres que ja s’han extingit completament, com per exemple: l’ocell Dodo, la cabra Montesa portuguesa, el dofí de riu xinès i el tigre de Bali entre d’altres.

Ocell Dodo

Dofí de riu xinès

Tigre de Bali

L'extinció

Constantment s’estan extingint espècies però durant la història de la vida també hi ha hagut com a mínim cinc moments de desaparició de moltes espècies : Les extincions massives.

La gran extinció

L’extinció va afectar un major nombre d’espècies va tenir lloc fa 252 millions d’anys. En aquells moments van desaparèixer la meitat de totes les espècies que hi havia a la terra.

No va caure cap astroide. La hipòtesi més recent ho atribueix a una catàstrofe per anòxia (falta d’oxigen a l’aigua marina) .

Se sol anomenar efecte dominó una alteració que en causa d’altres en cadena ,com quan les fitxes d’aquests joc en fam caure en cadascuna. L’efecte dominó de fa 252 milions d’anys és :

L’extinció del dinosaures

Fa 65 milions d’anys es van extingir els dinosaures. Un asteroide d’uns 10 km de diàmetre va caure al sud de Mèxic i va provocar una catàstrofe ambiental: tsunamis gegants, incendis arreu de la Terra i grans canvis de la temperatura.

Com sabem que va caure un asteroide?

A les roques hi ha constància d’extincions massives. L’any 1980 es va descobrir a Itàlia una capa d’argila de 5 mm de gruix i de 65 milions anys d’edat amb un alt contingut d’iridi i osmi. Aquests elements són molt rars a la Terra, però són freqüents en els meteorits. Aquesta capa d’argila amb iridi és present en tot el globus terrestre.

 Per sota d’aquesta capa d’argila apareixen fòssils de dinosaures. Tot això suggereix que fa 65 milions d’anys es va produir l’impacte d’un gran asteroide.

L’enigma de la supervivència

Entre els científics que estudien les extincions massives hi continua havent un dubte: per què algunes espècies van aparèixer fa més de 300 milions d’anys i han suportat sense immutar-se quatre extincions massives? Per què no es van extingir com els dinosaures?

Els dinosaures herbívors es mengen la vegetació exuberant i el carnívors es mengen els herbívors. Petits mamífers i ocells ocupen una posició molt marginal. 

 La pols originada per l’impacte de l’asteroide fa disminuir la fotosíntesi, i per tant, desapareix la vegetació: es trenca la cadena tròfica. Només sobreviuen animals que mengen llavors o insectes.

Reapareix la llum. Les llavors germinen, neixen les plantes i la cadena tròfica s’estructura amb les espècies supervivents, entres les quals no hi ha ni els grans herbívors ni els grans carnívors. I per evolució sorgiran noves espècies. 

Notícia actual: Sonda Schiaparelli de Mart

Europa i Rússia van decidir enviar una sonda a Mart per resoldre les preguntes que tenen sobre el metà d’aquest planeta. L'Agència Espacial Europea (ESA) i el Roscosmos rus no saben el que ha passat amb la sonda, ja que hauria d’haver aterrat a Mart.

Les dades confirmen que va resistir a les altes temperatures, ja que portava un escut tèrmic. Però als cinquanta segons abans d’arribar a la superfície no sabien que passava. En teoria, els retrocoets que havien de fer que la caiguda fos més suau només van ser utilitzats tres o quatre segons, quan haurien d’haver estat trenta segons.

Per tant, la sonda s’ha estavellat i ja no es sap si enviaran el robot ExoMars2020 que volien que fos a Mart d’aquí a quatre anys.

Així que, de moment només ha pogut fer arribar una sonda exitosament la NASA i l’antiga URSS encara que només quinze segons. 

Això és el que hauria d'haver passat amb la sonda.

Extincions

     Què és l'extinció?

Desaparició total d’una espècie en el planeta. Durant la llarga història del planeta hi hagut moltes extincions causades per canvis climàtics, vulcanisme, inundacions, sequeres.

Però últimament ha sigut per causes de l’activitat humana, i això es anomenat la Crisi de Biodiversitat.

A més, quan hi ha poblacions petites el seu risc és major, ja que són més dèbils amb fenòmens com incendis, ciclons..., així també són susceptibles a la pèrdua de variabilitat genètica i cada vegada s’estan emparellant entre poblacions petites més.

Així mateix, es perd la variabilitat genètica i la biodiversitat.

Causes d’extinció d’espècies

La mitjana de vida de la majoria de les espècies és de 10 milions d'anys, encara que això varia. Així hi ha diferents causes que poden fer desaparèixer segons l'espècie:

• ·        Genètica i fenòmens demogràfics

La genètica de poblacions i dels fenòmens demogràfics afecten a l'evolució, ja que la mutació és la clau de l'evolució. Dels fenòmens geogràfics més important és la limitació territorial. També la selecció natural que fa desaparèixer les espècies més febles.

• ·    Contaminació genètica

Les espècies de raça pura han anat evolucionat a i barrejant-se naturalment. Però amb el procés de la contaminació genètica(hibridació controlada)cada espècie tria les variants millors per la seva supervivència i així eliminar altres .

•     Degradació de l'hàbitat

La degradació de l'hàbitat és la més important actualment. És a dir, l'agricultura, l'expansió urbana, la tala, la mineria i algunes pràctiques de pesca.

Les conseqüències de les extincions de diferents espècies solen ser l’evolució d’altres i per tant, canvis en l'ecosistema. 

Kahoot sobre el nostre planeta!

Aquí podeu trobar un enllaç amb un qüestionari sobre la Terra, l'origen dels continents, les plaques tectòniques, etc. 

https://play.kahoot.it/#/?quizId=caa283a3-4ba3-433c-9500-41f85736b2fb

Conseqüències del canvi climàtic

·         Augment del nivell del mar.

·         Canvis en els ecosistemes.

·         Sequera.

·         Impactes sobre la salut de l'ésser huma.

·         Extinció d'animals.

·         Desaparició de zones de la Terra.

·         Canvis en la vegetació.

Organitzacions per salvar l'àrtic

Aquestes són les organitzaciones que estan treballant per salvar l'àrtic:

Greenpeace: està intentant fer que l'àrtic sigui un santuari, mitjançant el conveni OSPAR. També col·laboracions amb molts famosos que poden influenciar a molts adolescents.
Desprès Salva el Ártico porta anys recollint firmes i ja porten gaire bé 7 milions de firmes per poder salvar l'Àrtic.

    www.greenpeace.org

www.salveelartico.es    

Aquest és un dels vídeos d'una Influencer que va intervenir en intentar salvar l'àrtic, juntament amb Greenpeace.

Causes del canvi climàtic

L’activitat dels éssers humans té una influència cada vegada més gran en el clima. Això també és produït per cremar combustibles fòssils, talar les selves tropicals i explotar als animals de granja.

•  Gasos de l’efecte hivernacle: el CO₂ és un gas d’efecte hivernacle produït principalment per l’activitat humana i es responsable del 63% del escalfament global. La seva concentració en l’atmosfera supera el 40% actualment.

 -Causes del augment de les emissions:

La combustió del carbó, el petroli i el gas produeix CO₂ i òxid nitrós.

La tala de selves tropicals, els arbres absorbeixen CO₂ de l’atmosfera i d’aquesta manera  ajuden a regular el clima. Si es tallen, aquest efecte beneficiós es perd i el carbó emmagatzemat s’allibera a l’atmosfera i augmenta l’efecte hivernacle.

El desenvolupament de la ramaderia: las vaques i las ovelles produeixen gran quantitat de metà durant la digestió.

Los fertilitzants amb nitrogen produeixen emissions d’òxid nitrós.

•  L’escalfament global: Actualment, la temperatura mitjana mundial és de 0,85ºC superior a la del finals del segle XIX. Molts estudis del clima del món consideren que l’activitat humana és probablement la causa principal del augment de la temperatura registrat des de mitjans del segle XX.

Què passarà d'aquí a 10 anys?

L’escalfament global podria fer que d’aquí a 10 anys la vida canviés molt, sobretot a l’Àrtic.

Segons estudis de WWF, la temperatura de la terra pujarà dos graus i que a la zona àrtica pot pujar tres vegades més que a la resta del planeta. També, a finals del segle els gels eterns es desfaran completament si la situació no canvia.

Així, arribaríem a l’extinció dels ossos polars ja que es desfarien els gels i els boscos creixerien cap al nord i afectaria a molts ocells.

Però això només és un punt de vista, ja que alguns diuen que aquestes teories són exagerades. 

La màquina Terra

La teoria que explica la història i els processos geològics terrestres rep el nom de tectònica global o tectònica de plaques. Això funciona gràcies al magatzem tèrmic localitzat en el nucli, que escalfa prou el mantell perquè es produeixin corrents de convecció: els materials calents pugen i els freds baixen. Aquesta agitació tèrmica mou la litosfera i la trenca en plaques.

Litosfera en moviment:

Les plaques es creen en dorsals oceàniques, en les quals es produeix l’expansió del fons oceànic. En altres llocs, les plaques xoquen i generen orògens de vora continental (serralades com los Andes). En aquestes zones la litosfera oceànica es destrueix en introduir-se en el mantell, procés que s’anomena subducció.

Creació i destrucció del relleu:

El relleu és una conseqüència de la dinàmica litosfèrica: la subducció i la col·lisió de les plaques tenen importants efectes tèrmics i mecànics, que se salda amb la creació d’afilats relleus.

A causa de la baixa densitat de l’escorça continental el seu engruiximent sota els orògens fa els efectes d’un flotador: eleva més encara la cadena, que és erosionada. L’erosió provoca una nova elevació de l’escorça fins que el seu gruix torna a fer-se normal. Amb el flotador eliminat, l’orogen deixa d’elevar-se i l’erosió l’aplana: per això els continents antics són tan plans. Els continents estan formats per aquests orògens anomenats cratons. 


Històries d'un vell planeta:

Wegener: els continents en moviment

A principis del segle XX, Alfred Wegener, un científic alemany va arribar a afirmar la hipòtesi que els continents actuals van estar units fa 200 milions d'anys i formaven un de sol, anomenat Pangea. Una altra de les seves afirmacions va ser el desplaçament d'aquests continents fins a la posició que ocupen ara. Al cap de 50 anys com a mínim, les seves idees van quedar considerades com a certes i donar-les per vàlides. Wegener va imposar que la força del camp gravitatori que té la Lluna sobre la Terra i la que origina les marees és la mateixa que la de la deriva continental. Actualment han sorgit proves que ens afirmen que les hipòtesis de Wegener no eren veritat, però va sortir una teoria de la tectònica de les plaques, en què ens explica el dinamisme de la Terra.

Proves de la deriva dels continents:

• Proves geogràfiques: Si anteriorment aquests continents poguessin haver estat junts formant un, seria lògic que les parts coincidirien per la seva forma.
• Proves geològiques i tectòniques: Si ara ajuntéssim els continents, les roques i les cadenes muntanyoses encaixarien més o menys en la seva continuïtat.
• Proves paleontològiques: Una altra teoria ens permet qüestionar que els animals que existien no podrien haver creuat l’oceà per si sols, el que ens diu que els continents van haver d’estar junts en algún moment.
• Proves paleoclimàtiques: Es va pensar també que el clima actual de cada continent d’avui en dia no coincideix amb el que va haver fa milions d’anys.

Veure que els focus sísmics i els volcans estan alineats ens fa que pensar que l’escorça està fragmentada en parts, hipòtesi la qual va fer qüestionar als científics sobre les idees de Wegener.

Al científic va mancar-li una prova per confirmar les seves teories: l’edat de les roques. Les roques volcàniques que són més joves i la seva edat va creixent, de manera simètrica a banda i banda de la dorsal. El fet o conclusió que ens ha quedat per vàlid i per entés va ser l’extensió del fons oceànic, la separació d’Europa i Àfrica d’Amèrica.

Canvi climàtic

El canvi climàtic és la variació global del clima de la Terra, per això es produeixen diverses escales de temps i sobre els paràmetres  climàtics (temperatura, precipitacions, vents, nuvolositat ). Els canvis són per causes naturals i els últims segles també afecta les activitats humanes.

Altera a l’atmosfera mundial i que se suma a variabilitat natural del clima observada en períodes de temps llargs.

El terme normalment la gent ho utilitza de manera errada, es pensen que el canvi climàtic és el mateix que l’escalfament global.

El terme canvi climàtic només s’utilitza per referir-se als canvis provocats per les causes humanes.

• No es pot confondre canvi climàtic amb varietat climàtica (fa referència a canvis qualsevol variació del clima sigui per processos propis del sistema climàtic o per altres causes).

El nostre planeta: la Terra

L'atmosfera canvia

L'atmosfera és dinàmica, ja que l'aire absorbeix calor de la superfície i s'expandeix. Llavors perd densitat i s'eleva i altres masses d'aire es posen en aquell lloc.

Un planeta oceànic

Una pregunta molt comú és, per què l'aigua de la Terra és líquida a la superfície? Doncs, és per la seva proximitat al Sol, per la superior massa i gravetat de la Terra i pels gasos d'hivernacle. Així, tenim el conegut cicle de l'aigua.

Erosió i sedimentació 

La sedimentació és quan l'aigua erosiona i mou material sòlid, quan es dipositen en un altre lloc es formen els sediments químics i detrítics. 

L'interior de la Terra

Hi ha 6.378 km de roca fins el centre de la terra, però tenim diferents conclusions, com per exemple, per la densitat de la Terra podem deduir que el planeta no és homogeni. També, les ones sísmiques dels terratrèmols canvien la direcció i la velocitat quan canvia el medi per on es propaguen.

Així, sabem que el nucli està format entre el 80% i el 90% per ferro i el 10% per níquel, entre d'altres.

L'energia interna de la Terra

Està causada per: 

-Isòtops radioactius. 

-Calor latent.

-Energia residual.