L'extinció

Constantment s’estan extingint espècies però durant la història de la vida també hi ha hagut com a mínim cinc moments de desaparició de moltes espècies : Les extincions massives.

La gran extinció

L’extinció va afectar un major nombre d’espècies va tenir lloc fa 252 millions d’anys. En aquells moments van desaparèixer la meitat de totes les espècies que hi havia a la terra.

No va caure cap astroide. La hipòtesi més recent ho atribueix a una catàstrofe per anòxia (falta d’oxigen a l’aigua marina) .

Se sol anomenar efecte dominó una alteració que en causa d’altres en cadena ,com quan les fitxes d’aquests joc en fam caure en cadascuna. L’efecte dominó de fa 252 milions d’anys és :

L’extinció del dinosaures

Fa 65 milions d’anys es van extingir els dinosaures. Un asteroide d’uns 10 km de diàmetre va caure al sud de Mèxic i va provocar una catàstrofe ambiental: tsunamis gegants, incendis arreu de la Terra i grans canvis de la temperatura.

Com sabem que va caure un asteroide?

A les roques hi ha constància d’extincions massives. L’any 1980 es va descobrir a Itàlia una capa d’argila de 5 mm de gruix i de 65 milions anys d’edat amb un alt contingut d’iridi i osmi. Aquests elements són molt rars a la Terra, però són freqüents en els meteorits. Aquesta capa d’argila amb iridi és present en tot el globus terrestre.

 Per sota d’aquesta capa d’argila apareixen fòssils de dinosaures. Tot això suggereix que fa 65 milions d’anys es va produir l’impacte d’un gran asteroide.

L’enigma de la supervivència

Entre els científics que estudien les extincions massives hi continua havent un dubte: per què algunes espècies van aparèixer fa més de 300 milions d’anys i han suportat sense immutar-se quatre extincions massives? Per què no es van extingir com els dinosaures?

Els dinosaures herbívors es mengen la vegetació exuberant i el carnívors es mengen els herbívors. Petits mamífers i ocells ocupen una posició molt marginal. 

 La pols originada per l’impacte de l’asteroide fa disminuir la fotosíntesi, i per tant, desapareix la vegetació: es trenca la cadena tròfica. Només sobreviuen animals que mengen llavors o insectes.

Reapareix la llum. Les llavors germinen, neixen les plantes i la cadena tròfica s’estructura amb les espècies supervivents, entres les quals no hi ha ni els grans herbívors ni els grans carnívors. I per evolució sorgiran noves espècies.