La màquina Terra

La teoria que explica la història i els processos geològics terrestres rep el nom de tectònica global o tectònica de plaques. Això funciona gràcies al magatzem tèrmic localitzat en el nucli, que escalfa prou el mantell perquè es produeixin corrents de convecció: els materials calents pugen i els freds baixen. Aquesta agitació tèrmica mou la litosfera i la trenca en plaques.

Litosfera en moviment:

Les plaques es creen en dorsals oceàniques, en les quals es produeix l’expansió del fons oceànic. En altres llocs, les plaques xoquen i generen orògens de vora continental (serralades com los Andes). En aquestes zones la litosfera oceànica es destrueix en introduir-se en el mantell, procés que s’anomena subducció.

Creació i destrucció del relleu:

El relleu és una conseqüència de la dinàmica litosfèrica: la subducció i la col·lisió de les plaques tenen importants efectes tèrmics i mecànics, que se salda amb la creació d’afilats relleus.

A causa de la baixa densitat de l’escorça continental el seu engruiximent sota els orògens fa els efectes d’un flotador: eleva més encara la cadena, que és erosionada. L’erosió provoca una nova elevació de l’escorça fins que el seu gruix torna a fer-se normal. Amb el flotador eliminat, l’orogen deixa d’elevar-se i l’erosió l’aplana: per això els continents antics són tan plans. Els continents estan formats per aquests orògens anomenats cratons. 


Històries d'un vell planeta: