dilluns, 3 d’octubre del 2016

Wegener: els continents en moviment


A principis del segle XX, Alfred Wegener, un científic alemany va arribar a afirmar la hipòtesi que els continents actuals van estar units fa 200 milions d'anys i formaven un de sol, anomenat Pangea. Una altra de les seves afirmacions va ser el desplaçament d'aquests continents fins a la posició que ocupen ara. Al cap de 50 anys com a mínim, les seves idees van quedar considerades com a certes i donar-les per vàlides. Wegener va imposar que la força del camp gravitatori que té la Lluna sobre la Terra i la que origina les marees és la mateixa que la de la deriva continental. Actualment han sorgit proves que ens afirmen que les hipòtesis de Wegener no eren veritat, però va sortir una teoria de la tectònica de les plaques, en què ens explica el dinamisme de la Terra.

Proves de la deriva dels continents:
  • Proves geogràfiques: Si anteriorment aquests continents poguessin haver estat junts formant un, seria lògic que les parts coincidirien per la seva forma.
  • Proves geològiques i tectòniques: Si ara ajuntéssim els continents, les roques i les cadenes muntanyoses encaixarien més o menys en la seva continuïtat.
  • Proves paleontològiques: Una altra teoria ens permet qüestionar que els animals que existien no podrien haver creuat l’oceà per si sols, el que ens diu que els continents van haver d’estar junts en algún moment.
  • Proves paleoclimàtiques: Es va pensar també que el clima actual de cada continent d’avui en dia no coincideix amb el que va haver fa milions d’anys.


Veure que els focus sísmics i els volcans estan alineats ens fa que pensar que l’escorça està fragmentada en parts, hipòtesi la qual va fer qüestionar als científics sobre les idees de Wegener.
Al científic va mancar-li una prova per confirmar les seves teories: l’edat de les roques. Les roques volcàniques que són més joves i la seva edat va creixent, de manera simètrica a banda i banda de la dorsal. El fet o conclusió que ens ha quedat per vàlid i per entés va ser l’extensió del fons oceànic, la separació d’Europa i Àfrica d’Amèrica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada