dimecres, 8 de febrer del 2017

Trastorns Alimentaris:

Aquesta part del blog parlarà sobre un tipus de trastorn alimentari que a nosaltres en ha semblat interessant ja que en la nostra societat hi ha moltes persones que el pateixen, com per exemple l’anorèxia l’ortorèxia l’obesitat i la vogorèxia, que estan causats per els cànons de bellesa.

Trastorn:
Trastorn es una paraula que etimològicament es compon del llatí “trans” que significa a l’altre costat, i “tornare”, el qual el seu significat és girar, del que es dedueix que el significat de trastorn és un gir en sentit contrari o anormal, invertit en el seu ordre natural. S’aplica en general a qualsevol problema o alteració de la salut i en especial a les patologies mentals.


Trastorn  alimentaris:
Els trastorns alimentaris són causats per diferents motius com per exemple la pressió social que pateixen majoritàriament els adolescents a causa dels ideals de bellesa que imposen els mitjans de comunicació. Els casos més comuns en els adolescents són la pèrdua excessiva de pes o voler tenir una musculatura tan gran que no és saludable, això succeeix perquè pensen que podran trobar la felicitat i l'èxit en la vida canviant-se físicament ja que els cànons de bellesa són com la felicitat expressada en un cos humà, per tant els adolescents es veuen amb la obligació de seguir aquest models de societat. Quins són?


Causes:
Els factors causants dels trastorns de comportament són una combinació d'elements biològics (predisposició genètica i biològica), psicològics (influències familiars i conflictes psíquics) i socials (influències i expectatives socials). La insatisfacció corporal és una característica necessària per a l'aparició d'aquestes malalties.

Prevenció:
Els hàbits saludables en l'alimentació de la família són molt importants per evitar el risc de patir un trastorn alimentari (dietes completes, equilibrades i en companyia). Almenys un cop al dia, per dinar o per sopar, us heu de reunir en família per compartir l'àpat. També cal es fomenti l'esperit crític enfront de les exigències de la moda i la valoració exagerada de l'aparença física.

Tractament:
El tractament dels trastorns de la conducta alimentària (TCA) se sol dur a terme per equips multidisciplinaris de professionals especialitzats que s'ha d'adaptar a les característiques de cada persona. A causa del seu origen multicausal, la teràpia ha d'incloure mesures encaminades a resoldre les possibles complicacions orgàniques, un pla de recuperació de pes en cas necessari, psicoteràpia i, en alguns casos, medicació. El tractament pot ser ambulatori o, si la malaltia està molt avançada i necessita intervenció dràstica, hospitalari. És imprescindible ensenyar de nou a menjar i a portar en general una higiene i uns hàbits de vida normals i saludables.

Què podem fer si sospitem que un fill o filla està patint un trastorn alimentari?
  •  Podem intentar descobrir si entén que la situació que està vivint és un problema. Cal incidir en la vessant del sentiment («ho estàs passant malament?», «què és això?», «què et sembla?», «què et preocupa des de fa uns dies?») i no tant en la vessant racional.
  • Incidir en la necessitat de demanar ajuda professional per tal de poder aturar la difícil situació que segurament està vivint i contactar amb el metge de família, pediatre o psiquiatre.
  • Tenir una actitud i conducta el més normal possible. Hem d'intentar que el ritme de vida de la família s'alteri el mínim possible i tenir paciència i constància. El tractament és llarg i cal que mantinguem una sèrie de pautes força temps, no gastem totes les energies al principi.
Quins tipus de trastorns hi ha?
En aquest punt parlarem sobre els tipus de trastorns que més afecten a la nostra societat i que nosaltres hem cregut que seria important saber-ne una mica més per poder prevenir-les i intentar ajudar a la gent que ho pateix.

divendres, 3 de febrer del 2017

Tècniques de registre de l'activitat elèctrica:

Tot seguit us explicarem les tècniques més importants per a nosaltres per a que tingueu una idea de com podem comprovar l’estat físic i mental dels pacients amb el registre elèctric.
Les cèl·lules musculars i les neurones, entre d’altres, produeixen petites diferències de potencial elèctric amb la seva activitat. Hi ha diverses tècniques amb les quals s’aconsegueix captar i enregistrar aquestes senyals, com poden ser: electrocardiograma, cateterisme cardíac, tècniques endoscòpiques.
L’electrocardiograma és una tècnica que registra de manera gràfica l’activitat elèctrica de la musculatura del cor, capturada externament pels elèctrodes de la pell. Es tracta d'un enregistrament no invasiu produït per un dispositiu anomenat electrocardiògraf (L'electrocardiografia seria la interpretació de l'electrocardiograma).

Els impulsos elèctrics al cor, viatgen a través del sistema de conducció al múscul del cor les ones elèctriques es poden mesurar en els elèctrodes col·locats en punts específics en la pell, l'ECG pot identificar si el múscul cardíac ha estat danyat en àrees específiques, encara que no es cobreixin totes les àrees del cor. L'ECG no pot mesurar de manera fiable la capacitat de bombament del cor, per això s'utilitzen els ultrasons (ecocardiografia) o proves de medicina nuclear.

La tècnica cateterisme cardíac és un paràmetre on s’utilitza un tub fi i flexible en el qual s’introdueix un catèter a través d’una artèria, i va portant amb cura fins al cor amb l’ajut d’una guia i una màquina de raigs X, que proporciona imatges en temps real. És un procediment complex que valora l'anatomia del cor, la seva dinàmica i les anomalies congènites. Aquest catèter es pot fer arribar a la part dreta o a la part esquerra del cor.
Una vegada que hi arriba al cor, s’hi injecta un material de contrast i es prenen imatges que proporcionen als mèdics, imatges que tenen informació sobre l’estat del cor i dels vasos sanguinis, aquestes imatges reben el nom d’angiografies.

Amb la tècnica endoscòpica s’aconsegueix veure realment l’interior del cos. Consisteixen a introduir un aparell anomenat endoscopi a través d’un orifici natural o també pot ser una petita incisió quirúrgica. L’endoscopi és un instrument en forma de tub que té una font de llum i un sistema òptic, de manera que capta la imatge de l’interior de les cavitats corporals o dels òrgans buits i la mostra en una pantalla en temps real.


Les tècniques de registre de l’activitat elèctrica són d’ajuda per a qualsevol tipus de tractament mèdic i com hem vist anteriorment es poden utilitzar diferents mètodes segons la malaltia que pateixis.  Així, en conclusió podem dir que gràcies a aquestes tècniques s’han ajudat i s’han salvat a milions de persones a arreu del món. 

dimecres, 1 de febrer del 2017

Tècniques de diagnòstic per imatge:

Avui en dia, hi ha moltes tècniques de diagnòstic per imatge. El diagnòstic per la imatge és una branca de la medicina molt present en el dia a dia del sistema sanitari. Les diferents tècniques que permeten observar l'interior del nostre cos faciliten la detecció de les malalties i, en fases posteriors, fer un seguiment dels pacients i assegurar-los la salut Però les més importants per nosaltres són: la radiografia, la ressonància magnètica i la ecografia.
En primer lloc tenim la radiografia, que va ser la primera tècnica per imatge. Es basa en l'us de raigs X, que són un tipus de radiació energètica. Per tant això permet atravessar objectes opacs fàcilment (parts del cos). Un cop sabem com es fa es necesita posar darrere de la persona una pel·licula fotogràfica, així podrem revelar les estructures que travessen els raigs X, els ossos es veuen més clars mentre que els teixits més tous es veuen en fosc Tot te una part negativa i la de la radiografia i els raigs X és el risc de producció de càncer si es realitza molts cops en poc temps. No es recomanable per noies embarassades o nens petits.


En segon lloc tenim la ressonància magnètica. És una màquina molt grossa que la seva part interior té forma de tub. Crea un fort camp magnètic al costat del pacient, i a més, detecta els fotons que es produeixen (partícules de llum). Al final, un ordinador crea imatges de la part del cos estudiada, que són similars a les obtingudes pel TAC.
En tercer i últim lloc, tenim l'ecografia. En aquesta tècnica s’utilitzen sons de molt alta freqüència (ultrasons), inaudibles per les persones. Els ultrasons s’enfoquen cap al cos i la zona del pacient qe s'ha d’examinar i un aparell recull els ecos que es produeixen en diverses estructures del cos per crear una imatge de l'interior. Avui dia, les imatges es poden veure tridimensionals i nítides i es pot veure el moviment de la sang als vasos sanguinis. Les imatges que ens mostra l'ecografia no són tan detallades, però té algo bo, que és innòcua, per la qual cosa es pot utilitzar tant en embarassades com en nens petits.
Les tres tenen una cosa en comú, que detecten malformacions o malalties. Gràcies a aquests avenços tecnològics s'han pogut millor coses com la millor precisió a l’hora de curar una lesió, i s'ha pogut reduir la taxa de mortalitat en quan a malalties i malformacions. (Càncers, tumors…). 

Exploracions complementàries més utilitzades:

Hi ha moltes proves complementàries que es poden fer a un pacient i cada prova aporta una informació diferent. Les més utilitzades avui en dia són l’anàlisi de sang i les proves genètiques ja que són les que ens aporten més informació a l’hora de descobrir una malaltia.
L’anàlisi de sang consisteix a extreure sang del pacient per fer-ne una anàlisi de diversos paràmetres. Es fa servir pel diagnòstic de múltiples malalties, pel control rutinari de l’estat de salut i abans i després d’una operació quirúrgica.

En una anàlisi normal es fa el recompte i la proporció de les cèl·lules sanguínies i la concentració de diverses substàncies a la sang. Però quan es sospita que hi ha alguna anomalia concreta es poden sol·licitar altres dades per comprovar si els seus valors són normals o no.


Paràmetres d’una anàlisi de sang:
En el quadre següent podem observar els diferents paràmetres que es busquen en una anàlisi de sang. Si es dona el cas que algun dels paràmetres està alterat  podria ser que hi hagués algun tipus de malaltia, com per exemple si tens uns nivells molt baixos de ferro el més probable seria que tinguessis anèmia. Amb aquestes proves també es poden detectar altres malalties com la diabetis o l’apendicitis.


Les proves genètiques  consisteixen en  analitzar la informació genètica dels pacient. Al principi, es limitaven a estudiar el nombre i la forma dels cromosomes, de manera que només es detectaven les anomalies genètiques, com el síndrome de Down. Avui en dia es pot conèixer la seqüència d’un gen determinat, amb la qual cosa és possible detectar un major nombre de malalties, com la fibrosi quística i el síndrome de Williams.


Avui en dia, gràcies als avenços tecnològics, podem detectar de la manera més precisa una malaltia que anys enrere era indetectable, com ara el VIH, el càncer de còlon o alguns tipus de tumors. Aquestes innovadores proves han fet possible que la ciència doni un pas enorme però, què ens espera en un futur?

El diagnòstic de malalties:

El diagnòstic de malalties és el procediment per el qual s'identifica una malaltia que té un pacient. Hi ha diferents fases per a diagnosticar una malaltia:

1: Anar a una clínica: El professional interroga el pacient per a recollir dades que puguin ser útils per el diagnòstic. És important recollir les molèsties del pacient que són els símptomes.


2: Exploració física: És la recollida d’informació per mitjà dels sentits amb l’ajuda d'un fonendoscopi. Permet anar delimitant l'estat de la malaltia.

3: Exploracions complementàries: Són diverses proves que sol·licita el metge, per a confirmar o no el diagnòstic del qual el metge havia sospitat.


La història clínica:
La història clínica és un document que on hi ha la relació entre el pacient i el metge, on hi ha dades clíniques de la situació del pacient, la seva evolució, el tractament i la recuperació... És el únic document vàlid en el àmbit clínic i legal.

Tipus de tractament segons el diagnòstic:
Segons els resultat que doni el diagnòstic del pacient es podrà tractar amb uns aparells mèdics o uns altres. En aquest punt ens centrarem en els tractaments més importants que s’utilitzen avui en dia en tot el món. Com per exemple en el càncer  es fa una operació per a treure el tumor i després per eliminar-lo del tot es fan unes sessions de quimioteràpia. Una malaltia molt freqüent és l’Alzheimer, que pot ser tractat farmacològicament o no, és a dir, segons el tipus d’Alzheimer es poden utilitzar fàrmacs per tractar-lo.

Gràcies a aquests tractaments i als avenços científics i tecnològics, moltes persones poden ser curades de malalties que abans eren incurables i que avui en dia el major percentatge de pacients poden ser rehabilitats. 


Com que hi ha un tractament després del diagnòstic, també hi ha diferents tipus de prevenció per a tenir menys probabilitats de patir-les. Les més comunes són les vacunes, com la prevenció de la grip que es pot aturar vacunant a la gent gran i si es no vol vacunar, hi ha unes altres prevencions com tenir una bona higiene, tenir un desinfectant a la mà, intentar prevenir els canvis de temperatura, etc.

diumenge, 4 de desembre del 2016

Vídeo Extincions

En aquest vídeo fet per les integrants d'aquest blog es pot trobar informació sobre les extincions, les característiques del dinosaures, etc. 
Esperem que us agradi.

dimecres, 9 de novembre del 2016

Kahoot!

En aquest enllaç trobareu preguntes sobre el tema dels dinosaures: 
https://play.kahoot.it/#/?quizId=5f4318d8-3ba4-4792-a36c-6262c9f13db7