dijous, 13 d’octubre del 2016

Kahoot sobre el nostre planeta!

Aquí podeu trobar un enllaç amb un qüestionari sobre la Terra, l'origen dels continents, les plaques tectòniques, etc. 

https://play.kahoot.it/#/?quizId=caa283a3-4ba3-433c-9500-41f85736b2fb

dimecres, 5 d’octubre del 2016

Conseqüències del canvi climàtic

·         Augment del nivell del mar.
·         Canvis en els ecosistemes.
·         Sequera.
·         Impactes sobre la salut de l'ésser huma.
·         Extinció d'animals.
·         Desaparició de zones de la Terra.
·         Canvis en la vegetació.




Organitzacions per salvar l'àrtic

Aquestes són les organitzaciones que estan treballant per salvar l'àrtic:

Greenpeace: està intentant fer que l'àrtic sigui un santuari, mitjançant el conveni OSPAR. També col·laboracions amb molts famosos que poden influenciar a molts adolescents.
Desprès Salva el Ártico porta anys recollint firmes i ja porten gaire bé 7 milions de firmes per poder salvar l'Àrtic.


www.salveelartico.es    



Aquest és un dels vídeos d'una Influencer que va intervenir en intentar salvar l'àrtic, juntament amb Greenpeace.

Causes del canvi climàtic

L’activitat dels éssers humans té una influència cada vegada més gran en el clima. Això també és produït per cremar combustibles fòssils, talar les selves tropicals i explotar als animals de granja.

  •  Gasos de l’efecte hivernacle: el CO₂ és un gas d’efecte hivernacle produït principalment per l’activitat humana i es responsable del 63% del escalfament global. La seva concentració en l’atmosfera supera el 40% actualment.

 -Causes del augment de les emissions:
La combustió del carbó, el petroli i el gas produeix CO₂ i òxid nitrós.
La tala de selves tropicals, els arbres absorbeixen CO₂ de l’atmosfera i d’aquesta manera  ajuden a regular el clima. Si es tallen, aquest efecte beneficiós es perd i el carbó emmagatzemat s’allibera a l’atmosfera i augmenta l’efecte hivernacle.
El desenvolupament de la ramaderia: las vaques i las ovelles produeixen gran quantitat de metà durant la digestió.
Los fertilitzants amb nitrogen produeixen emissions d’òxid nitrós.

  •  L’escalfament global: Actualment, la temperatura mitjana mundial és de 0,85ºC superior a la del finals del segle XIX. Molts estudis del clima del món consideren que l’activitat humana és probablement la causa principal del augment de la temperatura registrat des de mitjans del segle XX.







Què passarà d'aquí a 10 anys?

L’escalfament global podria fer que d’aquí a 10 anys la vida canviés molt, sobretot a l’Àrtic.
Segons estudis de WWF, la temperatura de la terra pujarà dos graus i que a la zona àrtica pot pujar tres vegades més que a la resta del planeta. També, a finals del segle els gels eterns es desfaran completament si la situació no canvia.
Així, arribaríem a l’extinció dels ossos polars ja que es desfarien els gels i els boscos creixerien cap al nord i afectaria a molts ocells.

Però això només és un punt de vista, ja que alguns diuen que aquestes teories són exagerades. 



dilluns, 3 d’octubre del 2016

La màquina Terra


La teoria que explica la història i els processos geològics terrestres rep el nom de tectònica global o tectònica de plaques. Això funciona gràcies al magatzem tèrmic localitzat en el nucli, que escalfa prou el mantell perquè es produeixin corrents de convecció: els materials calents pugen i els freds baixen. Aquesta agitació tèrmica mou la litosfera i la trenca en plaques.
Litosfera en moviment:
Les plaques es creen en dorsals oceàniques, en les quals es produeix l’expansió del fons oceànic. En altres llocs, les plaques xoquen i generen orògens de vora continental (serralades com los Andes). En aquestes zones la litosfera oceànica es destrueix en introduir-se en el mantell, procés que s’anomena subducció.
Creació i destrucció del relleu:
El relleu és una conseqüència de la dinàmica litosfèrica: la subducció i la col·lisió de les plaques tenen importants efectes tèrmics i mecànics, que se salda amb la creació d’afilats relleus.



A causa de la baixa densitat de l’escorça continental el seu engruiximent sota els orògens fa els efectes d’un flotador: eleva més encara la cadena, que és erosionada. L’erosió provoca una nova elevació de l’escorça fins que el seu gruix torna a fer-se normal. Amb el flotador eliminat, l’orogen deixa d’elevar-se i l’erosió l’aplana: per això els continents antics són tan plans. Els continents estan formats per aquests orògens anomenats cratons


Històries d'un vell planeta:








Wegener: els continents en moviment


A principis del segle XX, Alfred Wegener, un científic alemany va arribar a afirmar la hipòtesi que els continents actuals van estar units fa 200 milions d'anys i formaven un de sol, anomenat Pangea. Una altra de les seves afirmacions va ser el desplaçament d'aquests continents fins a la posició que ocupen ara. Al cap de 50 anys com a mínim, les seves idees van quedar considerades com a certes i donar-les per vàlides. Wegener va imposar que la força del camp gravitatori que té la Lluna sobre la Terra i la que origina les marees és la mateixa que la de la deriva continental. Actualment han sorgit proves que ens afirmen que les hipòtesis de Wegener no eren veritat, però va sortir una teoria de la tectònica de les plaques, en què ens explica el dinamisme de la Terra.

Proves de la deriva dels continents:
  • Proves geogràfiques: Si anteriorment aquests continents poguessin haver estat junts formant un, seria lògic que les parts coincidirien per la seva forma.
  • Proves geològiques i tectòniques: Si ara ajuntéssim els continents, les roques i les cadenes muntanyoses encaixarien més o menys en la seva continuïtat.
  • Proves paleontològiques: Una altra teoria ens permet qüestionar que els animals que existien no podrien haver creuat l’oceà per si sols, el que ens diu que els continents van haver d’estar junts en algún moment.
  • Proves paleoclimàtiques: Es va pensar també que el clima actual de cada continent d’avui en dia no coincideix amb el que va haver fa milions d’anys.


Veure que els focus sísmics i els volcans estan alineats ens fa que pensar que l’escorça està fragmentada en parts, hipòtesi la qual va fer qüestionar als científics sobre les idees de Wegener.
Al científic va mancar-li una prova per confirmar les seves teories: l’edat de les roques. Les roques volcàniques que són més joves i la seva edat va creixent, de manera simètrica a banda i banda de la dorsal. El fet o conclusió que ens ha quedat per vàlid i per entés va ser l’extensió del fons oceànic, la separació d’Europa i Àfrica d’Amèrica.